Cada dia el sense rostre
en àmnica trempera
rep el gest ganyota de la son
que li manlleva el somni,
s'afaita amb sang i pixa dogals
a l'asfaltada estora de tothom,
que és ningú. Cada dia el marc
dels ulls es trenca de tanta merda
acumulada i així el mirall fet miques
pot esdevenir laberint pel tast
d'un Polzet camí del bosc.Cada dia
al mirall de bon matí hi contempla
els plecs genitals de sa mare.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada