Anar i venir. Primavera, estiu, tardor i hivern, els anys contats amb els vivaldis de torn. Del mar o la muntanya, amb manta de neu al ras o nu davant les llars de foc. Impressionable com el llenguatge dels forats del nas; indiferent en l’aire que tot ho amara. Tot allò que, sense paraules...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada