Goita, el cel sembla corbar-se en un tot ovoide, segueixo avançant, navegant entre cadàvers flotant en l’aigua, perentre Ondines inflades amb els òrgans arrencats, perentre Ofèlies deformades i blavoses. La thalassocràcia està de festa major. No veuràs mai el visual complet o sigui que no t’hi capfiquis, t’ho explico tal com ho veig, ni molt més ni molt menys. El maelstrom no només ha destruït les coses materials o físiques també ha aniquilat velles obsessions que em rondaven pel cap des de sempre i ara ho veig tot molt més clar. Miro els cossos humans flotant entre les restes i proclamo, braços enlaire:
(MAX BESORA, Vulcano)
1 comentari:
Quines ganes de llegir aquest llibre!
Publica un comentari a l'entrada