(Poc o menys, amor)
Rius amb esclat, i miro
com creix dintre la gorja
una vulgar disfressa
de desigs metafísics.
Al meu davant, creuries
que penso en tu, quan sento
només recança d'arbres,
salvatges clams de somnis.
T'he vist plena de tristos
pecats i faringitis.
Mes, deturat per sempre
per freds obstacles d'hores,
tant se val que t'estimi,
o bé qualsevol altra.
(SALVADOR ESPRIU, Mrs. Death)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada