Algo tranquil. No sé, algo sense birgaries que s'assembli més a un ràpid, alegre i ensinismat passeig centre avall. Algo tranquil, sense l'artefacte dels noms i que en quedi allò que sempre hi ha hagut, potser senzill i mediocre però viu, si no fos que escriure "viu" està la òstia de sobat i, per tant, desgastat. Algo tranquil, sense repeticions ni estranys sentits de l'humor que encobreixin aquest algo tranquil que és més un no sé que fa i desfà i va fent, lluny de tots aquests im... pssst, no. No. Algo tranquil. Pssst, descansa. Val sí, algo tranquil per moltes coses però sobretot perquè... no sé com dir-ho, però també perquè potser algun dia... algun dia quan ens girem enrere i veiem que ens hi anava la vida, no haguem de donar-nos la raó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada