Com les faltes d’ortografia universal es la ceguera com universal es que el que hi va es sempre l’altre; els oposats s’assemblen –fins i tot es toquen- en la forma que tenen de barallar-se per, en acabat, fer-se el borni. T’ho dic, el carnaval era una comparsa amalgama de gent de tota mena, classes i sexes, estulticies i savieses, raça i passio, trombons, passos dobles i ballarines de claque. A fora el recinte, els manifestants parodiaven la parodia com qui va de llest per ser mes IN: falsos botxins amb vestits de llums, conillets d’india de gabia-amb-roda disfressats de braus, etceteres de tota mena, formes i colors. Mes amunt, dos corbs que passaven per allar van aletejar: babaus-babaus! (que en idioma mes tecnic vindria a ser: “oh santa democracia de figurants!”). A dins l’arena ole ole, en canvi, els servents es servien de toro i capa vermella, tan panxus. Mentrestant, i mes amunt encara, l’escamot d’extraterrestres verds que els esguardaven amb la seva gran panoramica decidiren que aquella seria un raça facil i rapida de conquerir pero que, francament, no valia la pena.
(Els mes verds, barruts i intel·lectualoides, es clar, no hi van estar d'acord...)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada