Ni cas nadalenc

   

Jo voldria jo voldria pero sense oxigen el foc no crema  (ja se sap) aixi que em passo  (de frenada) a la critica que sempre es mes facil i llestos i ara, ara (per no dir sempre) que en aquest Pais (per no ser classista) sembla que hi han mes grans poetes (o aixo es diu i declama per recitals,  presentacions i siderals varis) mes grans poetes (deia) que poetes normals (normal es una paraula complicada), se m’acut que del gran poeta ens caldria aprendre a saber estripar el poema. I a cagar a la via, com tothom, i si les muses decideixen tornar ja en tornarem a parlar.  Deia estripar el poema  i, com que un servidor no en sap, ha vingut a petar aqui, amb un teclat sense accents, desendreçant els paperets on apunto (apunta) frases que l’obsessio per l’obsessio li indica i encomana. Frases del tipus Pluja o la tradicio d’un eclipsi d’ales. O  mes llarguetes com La hipocresia, com l’amor, es d’aquelles coses que semblen fetes d’aigua, tan necessari (necessari es una paraula complicada) com el mentir per ser creguts,  com l'insecte que tendeix a orquidia, com la orquidia que tendeix a insecte, i,la veritat, quan nosaltres hi anem, ella ja en torna. I el tot que s'ho fot tot, aixi com a definicio (precaria i entenedora com un cop de puny) del No-Res. I gracies. I be, aixo es titolaria Tornassol o Despertaferro -si ens posem amb el tema de fer associacions inconscients i d’estranya ressonancia fonetica-, vamos, el que et surt ben be del cap (que no dels ous, quedi clar). I be, com poden veure deixar de banda el calçador es cosa dificil. O com allo de que la bona poesia tendeix al silenci, i una me! La bona poesia tendeix a les bones i justes paraules. I sobre el silenci, Miro (“mes que el quadre mateix, el que compta es el que llança a l’aire, el que difon” J.M -el matis es important-). I callar. Pero no encara. Reivindicacio de post-its com cortines per on la pluja recol·lectada i feta cascada s’estimba. Post-its (i la mandra de no mirar com s’escriu correctament). Coi de mon de mones, vinga disfressar-se i disfressar-se que l’entrada mai es gratis. Ja t’ho dic (m’ho diu), el meu (seu) avantatge es no saber si el Jo es Tu o Ell, ni m'importa. Pero ep!, tambe em cobro (es cobra) lo meu (lo meu), encara que estas de sort, aquest cop nomes m’ho cobrare amb vanitat. Que vols que et digui? vas pel carnaval com qui amb el darrer bitllet va i es compra una cartera (toma gran frase!!). I ara, cal seguir amb el coi de "a l'arena ole ole/ els servents van servits/ de toro i capa vermella" (una mica d'autobombo, va!, tot i que no se sap mai si juga a favor o en contra) i aprendre d’una vegada que potser tan d’aire i respirar massa em (li) fa por (ara en diuen aixi), pero tambe que sempre ens quedara allo de deixar-se de preocupar per ser com s’es i, aixi, tornar o lo dit abans de la veritat, una veritat que s’escriu (escriure es una paraula complicada) amb aigua aixi que, em materia de paraules i relectures, tria la teva aventura. Pero tria-la. No em sents!? Tri... tambe deia algo sobre callar, pero callar de boca no te cap valor si l’esperit campa per on crist va perdre esclop i espardenya aixi que caldra intentar que les aigues del riu tornin al seu cabal amb coses plastes, salivoses, que s’assemblin a la veritat pero que tampoc acabaria de ser, tot i que es Nadal (-kitkat On-: si torno  a sentir el coi de musiqueta d'en Tom&Jerry per la tele explotare com  explota una baldufa  que agafa embranzida pujada al Dragon Khan -kitkat Off), aixi que val, que cal obrir les portes i parlar de l’amor (s'accepten definicions), si no fos que a l’amor  (-Kitkat 2 On- O  allo de que un servidor hauria de ser bioquimic o astrofisic o  inventor reixit algo aixi  flipat i que fet i fet ha fracassat en tot aquest sector  (hi ha coses qen ue no cal arribar als setanta per saber-les) i sort que almenys pot vessar coses d'aquestes a traves dels poemes... o tambe allo de quan ja no parles sino que nomes penses com si es pogues pensar sense parlar i llavors es dona a treure la pols (altra vegada) dels defectes amb punyals que son (els defectes) de l'amor el que no sap rebre, o com allo de voler fer cami recte i ser una arrel o una capçada o  un cuc o riu o serp o el que collons sigui pero mai una recta (metgedelcap, on ets!!????) -kitkat 2 Off-), si no fos que a l'amor no li va la pols sino que es mes de paper de vidre, pero acabar cal acabar, vinga va!,  ni que sigui amb frases grandiloquents patetiques i ridicules que malgrat tot podria ser que tinguessin la rao, si no fos que es el de menys o que, tornant al tema: veritat es amor, mentida es passio. Del qual nomes caldria afegir  (ara si, de veres i no veres que els hi dic) allo de: barregin’t-ho (probablement m’acabi d’inventar aquesta falta), barregin-t’ho ben barrejat i -alehop!- tindran un fill.