Quan fugir és aquell quedar-se llampec que vol arrelar al cel. El tro vindrà després, el silenci és tot això. Amor, sempre amor, cec de control, sord de tanta pluja, aquell difícil que ho fa fàcil i espera que, després del ganivet que li obri els ulls, no se’n vagi la llum de casa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada