Dietari

27/02/12

La primera pregunta obligada en començar tot això seria: perquè? la segona: cal?. A la primera encara se li pit afegir un no final que faria de sumatiu i, per tant, s’escauria força bé amb la tònica general. Però respondre a la segona seria un desastre, un punt final que cal evitar, de moment, perquè sí.

La tercera, aix, la tercera implica aquell estat de coses que fan que demà potser ho torni a intentar.

Arribar enlloc no és poca cosa, fer-hi factoria ja és una altra història. Juguen a lligues diferents. Hi ha una estranya coherència en tot seguit dir que copiar-enganxar com qui es refà la sola de les sabates s'entreveu com una estratègia prou digne per aquells qui al lloc de les cames sembla que hi tenen unes tisores. 

Mai queda prou clar si, al capdavall, tot plegat és una qüestió de mandra, por o una combinació de les dues coses. 
Un solitari mai diria que cal estar molt sol per trobar companyia en un mateix. 
Escurem xemeneies.