Strip-tease

No hi ha més strip-tease que treure el punyal. El punyal, sa puta mare, ta puta mare, la que sigui. El pati és el que es, la merda és merda. Els valors, una excusa per justificar l’egoïsme. Els judicis, no cal parlar-ne. El ressentiment, ah el ressentiment. La feina, l’amor, la fe, els poemaris... el mercat. Que no? Que es demostri la contrària.  L’intent se les té amb l’error, la bona fe amb el morro. El terme mig és agafar el metro o el bus i fer veure que no passa res. Escoltar com algú es fa palles explicant al món com en sap en estructures i lo bé que li van els excel per sistematitzar les seves palles, i fer veure que no passa res. Arrossegar un món com una esfera amb la que no tens a veure  i vagar per l'univers com pedra d'asteroide i fer veure que no passa res. Lo proper que t'explota a les mans i fer veure que encara pots escriure. L'horitzó? Les costes d'Ucraïna com la nova Eivissa o les festes de la costa blava, es a dir follar follar follar. Imbècils i els del costat que sempre es creuen que són la resta. Les companyies d'internet i co, una panda de fillsdelagrandíssimaputa, els abogats de la justícia més selvàtica i butxaquera . El món, una jungla. Màscares, màscares, màscares, jungla, jungla, jungla. Tristesa infinita o ràbia. Escriure al facebook? Al món se li’n fot. Imatges. La merda és merda. Som masses, i quan no és massa és massa poc. Suïcidi o assassinat. La resta? Vostès diran.