De reüll
pel trànsit
del meu no-lloc
al llarg del final
del túnel,
entre l’espectre
i el sant tornem-hi,
les ungles
es graten el cap
i s’enamoren
dels cabells
(no entendre res
només romandre
entre fils invisibles
escriure pintar llegir
coses com:
coses com:
esquerdes sobre porcellana).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada