Girona, despatx, pantalles planes. De retorn a l'ex ex feina. Sense massa res a fer, no sé què hi faig. Està tot parat i les hores es palpen en un ambient sufocant que es solidifica. Matar el temps complint el deure seria la qüestió. Un col·lega, un amic, em diu: Te n'adones? És el temps el que ens assassina a nosaltres. No el que passa, sinó el que queda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada