Del llit estant una creixent i preocupant sensació de que el treball dignifica. Rossegar una ungla, rascar-se el nas, pensar en els llençols com el propi i petit mar blau, que cal aprendre que allò fantàstic és perquè si. Paràsit amb els genolls pelats, l'excusa em necessita tant com jo a ella. Avui la carn de canó flaira sexe d'entre els dits.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada