I
1
una blancor de llet
sorprèn teulades i balcons
feixugament
l'alba inunda carrers
sense ressò
el dia és dels coloms.
ASSOLADORA NIT ABSENT
2
No hi ha ningú darrere els mots:
finestra, espai, música, jo.
Dir el que no veig, l'estela
de mi mateix, silenci.
Darrere els mots no hi ha ni déu.
REVELACIÓ
ara saps que hi ha
alguna cosa indòmita
més ençà de la por i el desig
de l'oblit i la memòria
del dolor i el delit
i també saps
que aquesta cosa indòmita
i esfereïdora
ets tu
QUATRE ATZAGAIADES CONTRA LA MORT
III
No ser
no és.
(RAMON FARRÉS, El present constant)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada