Gran jurat

diré el que em fuig

FERRATER

Senyores i senyors, col·legues, autoritats i benvolguts tots: al capdavall  no pot quedar mai definit qui és qui ni què de què perquè aquest és el camí que cal que faci el lector. Es tracta d'anar a cavall de la mala llet i el sentit de l'humor, de la bellesa i lo terrible, ja saben, allò de Rilke de que "la bellesa és el començament de lo terrible". Ser presoner d'allò que fuig, el paper l'espai buit entre els barrots de tinta, l'eructe pinyol d'allò que t'estaves a punt de menjar i no, el bassal entre les mans, els ulls prat enllà perduts entre píxels. I tenir present que l'optimisme és lo difícil, que res és massa i que la descomposició tot ho abraça, que tot plegat no té res a veure amb ser més o menys imbècil, car això és sempre de cara la galeria. Que al capdavall no saber res és la única i última honestedat que queda. I que cal no confondre-ho amb que, una vegada rere l'altra, queda tot per fer. Tancar els ulls, fondre's amb el nòrdic i recitar com un mantra tot el blablabla. Senyores i senyors, col·legues i autoritats, benvolguts tots, com els anava dient...