Dificilíssim dir la paraula màgica i que vagi més enllà de la paraula i la cursileria. Esmorzars al llit, festes, nòrdics, quilòmetres i quilòmetres, peatges i seguir, passejos de mar i muntanya, abraçades d'extremitats i sexes, palpar el pes de les ànimes agombolant-se davant un mateix foc, les dues mitges taronges als llavis, fondre l'armadura troba-raons i fer-ne una casa, un niu, una cambra almenys, pensar macabre dins la urna fent-nos l'amor com mai, com la pols ens agermana a tots, pensar en la lluna en un cove i com de vegades cal repetir algunes idees. Dificilíssim dir la paraula màgica, que vagi més enllà dels ulls, que s'hi quedi com una fotografia al cor de la pupil·la, aconseguir que aquest post no hagi existit mai.
Un abocador de: esbossos, descartats, enganys i, d'en quan en quan, algun breu comentari literari, diguem-ne. (nota: imatge de fons de Cy Twombly)
10 de març 2012
Formalisme
Dificilíssim dir la paraula màgica i que vagi més enllà de la paraula i la cursileria. Esmorzars al llit, festes, nòrdics, quilòmetres i quilòmetres, peatges i seguir, passejos de mar i muntanya, abraçades d'extremitats i sexes, palpar el pes de les ànimes agombolant-se davant un mateix foc, les dues mitges taronges als llavis, fondre l'armadura troba-raons i fer-ne una casa, un niu, una cambra almenys, pensar macabre dins la urna fent-nos l'amor com mai, com la pols ens agermana a tots, pensar en la lluna en un cove i com de vegades cal repetir algunes idees. Dificilíssim dir la paraula màgica, que vagi més enllà dels ulls, que s'hi quedi com una fotografia al cor de la pupil·la, aconseguir que aquest post no hagi existit mai.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada