Saber? No
preguntis. Ja saps, qui pregunta ja ha respost. Fuig! fuig amb l’horitzó entre les cames, i la fragilitat: el món a dins. Desaries
el cap al cony, si poguessis Grutes i tot
de finestrals malentesos: estalactites, la sal de mirar enrere, l’esquelet del
món. Tot obridors d’ulls com un estruç abocat als records d’un ventre que no
sap païr. La història és la condemna. Escriure, estar més enllà del temps. També el passeig pel centre comercial. Ho veus? No preguntis. Però furgues. Un bri d’esperança roman a dins la carn. Canvia la posició
del ganivet, tan sols.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada