Si despertes és
buidor el que en queda.
NÚRIA MARTÍNEZ VERNIS
NÚRIA MARTÍNEZ VERNIS
Desperta, i és buidor el que en resta.
La indiferència dels carrers el sotja.
Menja, del paisatge cec, la nafra que el
conté.
Camina. L’acompanya el pes del fèmur
rossegant la carn. Està als ossos.
La mateixa merda que l’ha fet reneixer
ara el consum.
Tot això i ell. Fot pena. Que calgui
aprendre del verí la llàgrima
que expulsa el nus vers una nova son
pels ulls, ara dues cicatrius
que no gosen cloure’s.
Arrossega la promesa
de saber que el goig és llum.
Tot pedra, tot cos.
No hi ha ciutats, tan sols murs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada