涂丹

 la lenta mirada que desfulla

dins l’horitzó l’exacta nafra de les hores

JOAN TODÓ

  

Que quan et sigui dat, sàpigues rebre.

Brosta el solatge entre els rostolls
i l'escampall del vas romput
amb maternal mala llet.

No esperis res. Dona’t als fems

que la paüra enclota. Sovintegi,

respira'ls, escampa'ls al ras

de la ruïna que hiverna en poliestirè.

Amb melancolia i nit, frement,

contempla els fòssils, l'implor 
de saba a les estrelles

per tots els nervis que no saben

arrelar. I reconeix-hi casa, el somni

que confia encara en el miracle. 

Quan vingui la primavera dels fems

enamorats de si mateixos.