219

34

Serà tan o més primitiu, un traç
d'hora fresca, perquè costa de creure
que ens escolem tan fàcils per cavitats
orgàniques que es repeteixen
de pares a fills, que contínuament estiguem prests a
vendre'ns amb quatre
cortesies mal païdes tipus bon dia volia saber quins impresos
cal omplir, on hi ha els lavabos, 
quina és la data límit i per què.
Us en posaré un exemple més entenedor: si
enceneu alhora dos
blens d'espelma, tindreu la impressió d'estar imitant-ne
el mecanisme. Així que desautomatitzar
el llenguatge no és la solució. Que si no
creem suficientment, ens demanaran comptes: la
multiplicació que portem inscrita al moll dels ossos
ens sobreviurà a còpia d'esprémer
tota mena d'arrels, com qui
s'arrapa als buits aquells que es fan en la cosa aquella
per encaixar-n'hi una altra. Per a més inri, les nits
estan sobreempedrades d'estels, els planetes
no abandonen ni un sol instant la seua
dansa immemorial, la llibertat
reclama incansablement noves víctimes
i Antígona ens crida allà ben endins
on no ha de quedar canya dreta. D'això serveix
estimar-se. O més aviat: si ja heu germinat, la resta
la passareu entre cues d'ull.
I si no, bé podeu passar l'estona llegint tractats
sobre l'esperança a la València contemporània
(mut, cap més referència útil, salta!). És igual
que l'estudi siga gran o menut
si les eines es mantenen
esmolades. El dit que forada es diu
Causticitat, el més castigat per les dents
s'atribueix papers fraudulents de cosina germana,
però el més mentider de tots és
el que assenyala. L'objectiu?
Deixar algun dia
d'escriure.


(RUBEN LUZÓN, Ai)