Són moderns i
vessen ombra
feta pell al
palau
del privilegi
amnèsic.
Un cor d’atàvica
electrònica
i amor dissolt com sal
(maria del mar que s'escola
entre sarau de
cossos nus).
Són eterns i
celebren les hores
banyats pels
orificis sagrats
i els flashs
del far de la fi del
món.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada