A banda del signe del resultat, com si enllà d'enllà el resultat fos sempre la mort, a banda de l'humor que asfalta els carrers i planta arbres als vorals mentre fruiten ungles, a banda de tenir cafeïna per sang i antenes als cabells i la cursileria intempestiva del sospir del mar als ulls i les previsions de feina enxicletant-se a la sola de la sabata, a banda, a banda de l'amor atòmic i per tant inexplicable que es cimenta en la imatge de dins que es mou camina avança a través de la mà futura que ens mana fora, a banda de tot això, sumat i mesclat i beneït, remoure-ho en una alquímia interessada que vessa, que t'engoleix i et fa sentir la contentor ingènua i lírica d'estar viu. Bombolla. Tot condensat en tu. I tu en tots. I el goig d'escriure. Amb pèrdua de noms.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada