Queda’t aquí, al
costat del mar.
Tanca els ulls i escolta’l.
Una
sirena s’oculta
rere el batec de
cada cosa.
I una remembrança
d’ulls hel·lènics
madurant en la mà del
sol
estès damunt el
pedregar. Retornen,
amb doll de còdols,
fòssils i arena,
allò que els ha
estat dat.
Mar endins, el
doctorant en mort
es sotmet a l'hipnòtic
tribunal d’ones
i al vell revòlver.
Es dóna
a la sal que mena
sang,
a l’ofec del
cavall blanc,
al fus del seu
millor poema.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada