tot allò que, ni que falsa, signifiqui vida.
COMADIRA
Sembla clara l'aigua clara
per on l'espill de mira i no em toquis
et llambrega el color dels ulls.
Semblen fondes les aigües, en canvi, si s'hi agita.
Obscurides pel renou de mans
les paraules obliden, formen un cos.
Si t'hi endinses...
L'aigua és aigua i prou. Grinyola el doll. Busca la rima.
Relaxa. Ens fa creure que som.
Relaxa. N'intuïm la porta
que dóna directament al cor
d'un univers huracanat que vol dir xarxa i vol dir enlloc
(casa és la pedra i l'amor perfà la mística del còdol,
parany i treva, la set del sediment mandrós
que és la motxilla d'ombra i suor. Somni de bassal,
la bava... Encadena. I l'aigua:
santíssima trinitat del sempre igual).
la bava... Encadena. I l'aigua:
santíssima trinitat del sempre igual).
Fet palpit
a l'obaga de la sang, amb peus de fang
el gall badallà per tercer cop.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada