Com dir que l'heroi no és heroi?
MARC MASDEU
Despertador,
desperta
RUBÉN LUZÓN
Ícar com examen
de selectivitat. Amor garriguenc, trobadoresc, romàntic, o passar a l’adjectiu
directament. El descans enfoteta, la mística collonera de l’ombra per a un despertar
poc oriental. El neguit que perpetua el bon vivant de quan els artistes encara podien anar pel món de bohemis i treballar de qualsevol cosa. L’etcètera final que
voldria fer ofici del vici de recomençar. L’enfi de l’enfi []. Certa voluntat schopenhaueriana com qui ve a dir que, al capdavall, el misteri és l'alegria. Deixar respirar, abandonar el text, com si avui publicar no funcionés amb la complicada maquinària de l'horitzó d'un mar contaminat per la mateixa merda de sempre (també schopenhaueriana).
VIDA DE L'HEROI
Cera desfeta,
lleganyes.
I un racó a l’ombra:
mel als llavis
del sol.
I el sol en una
nina.
Blau complet.
cec.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada