11 de març 2013

Vida de l'heroi

   

Com dir que l'heroi no és heroi?
MARC MASDEU

Despertador, desperta
RUBÉN LUZÓN


Ícar com examen de selectivitat. Amor garriguenc, trobadoresc, romàntic, o passar a l’adjectiu directament. El descans enfoteta, la mística collonera de l’ombra per a un despertar poc oriental. El neguit que perpetua el bon vivant de quan els artistes encara podien anar pel món de bohemis i treballar de qualsevol cosa. L’etcètera final que voldria fer ofici del vici de recomençar. L’enfi de l’enfi []. Certa voluntat schopenhaueriana com qui ve a dir que, al capdavall, el misteri és l'alegria. Deixar respirar, abandonar el text, com si avui publicar no funcionés amb la complicada maquinària de l'horitzó d'un mar contaminat per la mateixa merda de sempre (també schopenhaueriana).


 VIDA DE L'HEROI

Cera desfeta, lleganyes.
I un racó a l’ombra:
mel als llavis del sol.
I el sol en una nina.
Blau complet. cec.