Esbós, nota mental. Començar, sense saber com i perquè sí. Per què: què hi ha que no
hagi vist ell, ell que ben mirat, en mirada d'un extraterrestre, és el colofó evolutiu i ens utilitza a nosaltres com a hostes per multiplicar-se i expandir-se
i, en definitiva, circular? Potser l'extraterrestre ha vist massa StarTrek, sí, però al capdavall això és igual. Què en sabem de la seva poètica que ofeguem amb
mots com “llibertat” i "igualtat" i "fraternitat", mots que ell mateix va ajudar a parir, eh? eh? Com si confondre
llibertat i progrés i cosir-ho tot plegat amb els set pecats capitals no fos culpa nostra (la suma sempre ve del veí, que és ningú). A extrem i extrem de nansa, qui és el
gos? La nansa és el comerç. Algú dirà que no. I un altre: i per què no quan resulta que els androides sí somien en xais elèctrics?
I, en definitiva, perquè ho impregna tot, ve ha de tindre alguna cosa a dir. A poc a poc, una
història i passar comptes "poètic" a lo Spoon River on -el canvi és pura nomenclatura- canviar la Mort per allò de l’energia que no es destrueix sinó que es
transforma. On canviar la paraula “Energia” per la paraula “Diner”. Dit d'altra manera:
LA CAIXA
A l'eixample dels
vius anònims
l’epitafi és
transacció hedonista
i reciclatge del
profeta de torn.
Nous temps
de sempre
i canviar de nom
els cartells.
Perquè la mort
ja no destrueix
sinó que,
plàstica, transforma.
Bescanvia energia per diner.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada