271

Que malat sembla tot allò que arriba a ser!
Gira un ale febrós a l'entorn d'un vilatge;
però des del brancam un esperit benigne
fa signes i obra l'ànim, que s'eixampla amb temença.

Un vessament florit s'escorre amb molta pausa
i els no nats tene cura de la pròpia pau.
Floreixen els amants vers les seves estrelles
i més dolç el seu hàlit corre enllà la nit.

Dolorosament bo i veraç és el que viu;
i ara una pedra vella lleugerament et toca:
en veritat seré per sempre entre vosaltres!
Oh boca que fremeix enmig el salze blanc!


(GEORG TRAKL, Gedichte
-trad. Feliu Formosa-)