Com si respirés, tot allò que no.
Com si, d'alguna manera, no nat
fes la pau amb la Història. I promeses,
des del blau que li fa d'illa,
pel viatge al perfecte no ser enlloc.
Sempre és un altre el lloc on es retorna.
El llustre de sempre damunt l'àncora llevada.
Així la tradició es planta. Amb el barco per port
l'Heroi somnia l'Home. Trèmul, com un tro,
murmura: "casa serà mite o no serà".
Com si, d'alguna manera, no nat
fes la pau amb la Història. I promeses,
des del blau que li fa d'illa,
pel viatge al perfecte no ser enlloc.
Sempre és un altre el lloc on es retorna.
El llustre de sempre damunt l'àncora llevada.
Així la tradició es planta. Amb el barco per port
l'Heroi somnia l'Home. Trèmul, com un tro,
murmura: "casa serà mite o no serà".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada