-Res més que el tros
de terra que la teva petja ocupa.
Relluu a la cuneta la Història de la pana
i algú que empeny el cotxe des dedins
decidit a res més que esperar l’òxid,
i grata el baf fins a fer-lo espill.
Oh! l'esplendor...
-Passa que a l'Univers se li'n fot.
I transforma l’ànima en un museu
com qui busca un Narcís per fondre’s amb l’aigua.
I la tribu que el salvi, que no arriba.
-La joguina rompuda,
ja pots deixar de comptar anys.
I es fa de nit. I tot sembla viable...
-Allò que l’edifici no abasta
la ruïna ho certifica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada