33

      

Anar o venir,

sense llinatge ni desvari

de cap granada carn

ni temps ni espai

per quatre míseres gotes

gruant amor i dant a llum

al blanc que engloba puresa i pus,

àvid de donar-se per ser.

Sense un cos

però a través seu, lliscar

-en avinguda

lliscar

         pel clímax

mineral i constant, lentíssim,

de l’aigua fer-se pedra,

-la mirada penjant dels ulls. 

       
(Hoste dels que hi veuen clar
l'abstreure's silvestre,
processó endins... si arribes avisa.)