De brossa en brossa
es pot refer
tot un arc
de Sant Martí.
SEGIMON SERRALLONGA
Hi ha la runa a la falda de la mina,
ombres fòssils, ganyotes,
el cost de la claror.
Hi ha déus batent delegant en el cel
arqueològic i nosaltres,
el seu instrumental.
Hi ha la processó per dins, en abstracte,
tot l'art del pinzell estantís
callant el cop a tons de blau.
Hi ha un trobar a faltar prenyat de somnis
(documental de la festa de la fi del món
des del sofà de casa, i canviar de canal)
Hi ha la sal al mar latent com la mort
i una altra vida, per defecte, d'esplendors
velades que la ruïna edifica. L'ànima en blanc
com espai d'escriptura.
Hi ha un voler escriure com des del llit de mort
per tot allò que no podrà ser dit
(una ànsia on vessar, la por màgica com una fe, hi ha
expansió a cavall de l'entendre que porta a la renúncia
i un cedir deixar-se perdre encara
als suborns de l'estètica).
Hi ha, en fi,
un cos que tenim
i no ens pertany.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada