SERMONETS I
Tingues cura de les teves arrugues. Un dia arribarà guapo guapo el llit de mort i es veurà llavors qui les té ben entrenades i enterrades amb vistes al sol de dins, i qui no. Hi ha un regadiu que va per dins, un talp que ens ventila l'ànima, un enyor d'abans de néixer. Veies doncs, que el teu silenci no es confongui entre allò que vols/cal callar i no tenir res a dir.
SERMONETS II
Imagina't que deixes d'identificar-te amb el cos i et veus per fi la carn, i la carn llavors se'n pot anar de festa. Imagina't.
SERMONETS III
Del llamp no cal parlar-ne.
La resta és literatura,
omplir-se la boca
amb el nom del tro
i els dits, fent au!
SERMONETS IV
Un full en blanc on tremolar en pau, seria això. I, de tant en tant, si et portes ve, poder alçar una estona el vol. Monumental és doncs cuitar a fondre's amb la pasta de paper, que hi puguis en definitiva dir la teva.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada