I
De tant a
prop com la tenim la nit
ens fa cecs,
potser per tocar-nos
i fondre’ns com
en una platja.
I com una
aventura encara
la lluna
udolant, allà, cercant
onades per a
la pròpia sal.
II
Dins les
sensacions
l’aparença
en causa i efecte
sembra un cos,
dient-se
com el fons
d’un pou sense fons
al que
arribem mudant-li el nom.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada