Parpelleig
Nâo é bastante nâo ser cego
para ver as árvores e as flores.
ALBERTO CAEIRO
Cisellat, com un denari
o com el plor inesgotable
d'una verge perquè ho és,
el vent s'extingeix dins
el seu propi mot, tan exacte
que a penes quequeja als llavis
escaldats dels estrangers.
A l'aguait, com maromes,
les serpes esvaroses ja no donen
sentit a cada cosa. La ceguesa,
la mirada orgànica, el parpelleig
digital o l 'ull insolent de la gàrgola
d'on cau en silenci encara, gota a gota,
el darrer prec dels frares suprimits.
Del sol és aquest regne i, a migdia,
dicta sentència contra els bàrbars:
l'harmonia no pertany al cor del penitent
que, per incúria, falsifica el martiri
i advera indolent el sacrifici.
(Llambreig, JOSEP PORCAR)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada