EMPELTADA A L’ULL
Empeltada a l’ull,
dus la branca que, als boscos, els va indicar
el camí:
agermanada amb les mirades,
fa germinar el negre,
el brot.
Ample com el cel, la parpella es tiba envers
aquesta primavera.
Ample com la parpella, el cel es va desplegant,
i per davall, protegit pel brot
llaura l’Etern,
el Senyor.
Escolta la rella de l‘arada, escolta.
Escolta: cruix
per damunt de la dura, clara,
la immemorial llàgrima.
(Dellindar a llindar, PAUL CELAN,
Trad. Arnau Pons)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada