Insufla rou com
respira per l’aixada el tros. L’aire llardós, ple de tota la nit, per la rella, acumulant
(sembra d’encens llenyós, núvols transhumants, brill de la llum mortalla dels estels
aterrant damunt la calva dels cucs, en germanor. Tot l’etcètera com a marc per a la
fascinació). Prop de les coses que
tremolen tot trau pot ser l’inici d’un nou nas que inspira, tatua memòria als
pulmons, infanta futurs records que més que néixer s’aparten, donen pas a la vida que entra o reventa.
Dit d’altra
manera: ves al camp amb una bona dosis d’insomni, aixopluga't, para la tenda, no et passis
d’intel·lectual.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada