Entra pel silenci la
veu dels morts.
Un instant de no
res, que és Sempre,
pell de gallina,
la fina arena del temps
soterrat. Que ja
expira, fosa
amb el goig fa
via sense més
càrrega a la
maleta que l’espai
de terra que la
pròpia petja ocupa.
Dit d’altra
manera: Els nervis, per burros, per intensos, ho saben tot. Ara, si et passes
amb el sucre treu-te del cap arribar a llegir els secrets del pòsit del cafè.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada