Poesia és l’olfacte. La resta és política, l'abrigall, mocs. Posar-se a
investigar això acabaria en alguna cosa com: valgui la poesia com la ciència que explica les cordes de l’estómac que fan possible la música. [Petit incís: l'art de desbarrar és un
estat d’ànim tan vàlid com el dolor o el goig (de la mateixa manera que de vegades entre cervesa i cervesa cal demanar sisplau que algú et foti una calbot per allò de tornar a toca a terra)]. Que la fulla caigué de la
branca per fer-se Home, Dona o Travesti. Que, a partir d’aquí, alçada ja la destral, pintada ja la línia de joc, valgui la
sinestèsia com el setè i més primigeni dels sentits.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada