Fredat (versió - 3)

      
Eternament, digueren:
Adam i Eva i Édip i tots
els que avui preferirien no fer-ho,
tots repetir-nos
com un pecat dels déus.

I ells, que no
hi ha culpa ni turmells inflats:
tan sols tumor,
llei de peix que es menja peixet.
I la llum, que mans l'enterrin,
prosperi als fems de veure-hi clar.
(Tot fos, tot Jo,
la fredat intacta, greu, vetlla
per la tribu que no.
I no s'acaba allò que falta.)

Els ulls com pomes... La mirada un cuc.