281

a)

10.
 
Tremolosa i punyent la Teva imatge
em fugia, en la boira, entre els dits.
"Ai, Senyor" vaig dir, sense adonar-me'n,
no era ni pensat que ja era dit.

El Teu nom, com un ocell enorme,
a cop d'ala s'envolà el cor.

Al davant s'espesseeix la boira,

rere hi ha la gàbia buida i prou. 

 

1912

26.

Apèndix ínfim d'un sisè sentit,
ull parietal de sargantana airosa,
petxines i cargols -clovells de monestirs-,
murmuri de pestanyes tremoloses.

L'inabastable és tan aquí a tocar!
Prò no el pots pas obrir ni pots mirar-te'l,
com si rebessis una nota en mà
i t'obliguessin a respondre-hi ara...

maig de 1932, febrer de 1934

28.
 
He mort dos cops, mes jo, tossut, vull viure,
i, amb l'aigua, la ciutat torna a somriure:
quin goig que fa, quin tremp, quin aire sa,
com es complau l'arada a terrejar,
com rep l'estepa el mes d'abril caòtic,
i el cel, oh el cel: diries Buonarotti...

abril de 1935

(ÓSSIP MANDELSTAM, Poemes
-trad. Helena Vidal-)
  


b)