De la platja al pèlag, de cap al fons,
el naufragi instal·la la pedra primera
d’aquest bestiari tan nostre:
La xarxa plena i un peix que
aspira a l’ham:
vol tastar vida, morir com
cal.
I menja cua.
Impàvides,
eriçades talment gats les onades,
amunt i avall, honren la lluna.
Passa una llavor
borda a l’aventura i que, pel
vent
enduta d’illa a illa, es creu
vaixell.
La promesa d'una illa, el bon nedador
la braça en l’oblit de l'aigua.
L’horitzó, un tros de mar
vulgar i corrent.
I al fons encara,
de cap al fons del pou sense fons,
fet vol el caure, el nàufrag de torn
es costura les ales: aletes. S’hi fa la casa
i testament: un cos permuta,
la taula parada i l’epitafi
corresponent, desconegut de
tant sentit:
Fill meu
Glu-glu nyam-nyam
Un dia tot això serà teu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada