Una gravetat remota, primigènia, batega a l’estómac
amb la fondària d’una estrella. Els carrers deserts. Ulls que guaiten el cel pel
cigarret fumat de nit pampalluguejant com un far en busca de germanor. Emmascarada de
fum va la por que ve dels somnis. Per mausoleus de marques registrades el buit
feligrès que et fa d’ànima s’hi torna, atorga a la buidor la fe de ser emplenat
de mera presumpció humana. Calada a calada, ores santes paraules que sacrifiquin
al carner. Llegir el món amb el trastorn concret que permeti encabir-lo. A fora
la nit continua.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada