288

  
VARIACIÓ DE O SILÊNCIO DE MANUEL BANDEIRA

En la penombra de la teva alta cambra,
quan les meves mans lentes et coneixen
i és l'obscura substància de la teva pell
la mateixa que la del teu silenci.
Tu que hi vius nua en el meu pensament,
tota nua per sempre.

I com m'hi tremolen les mans, com elles
són totes teves, del teu cos
estremit com una ombra d'aigua
que gemega i em suplica
i quasi plora
i brilla.

I jo
per consumir el teu desig,
els batecs del teu cor
i la tija d'espines i silenci
que te'l sosté,
fràgil,

jo
t'abraço cada cop més i més fort,
ullprès de la teva nuesa astral,
i les espines em fereixen,
la meva mà ensagnada,
i me'l be, a la conca de les mans,
i l'ocell blanc, el teu cor.

Ets l'ala blanca,
neguit, callant, i ets la branca
esqueixada, i rages sang
d'albes
i nits,
ocell mort en la torba
negat. Aigua avall, una ombra.


(ALBERT ROIG)