Caminada a Sant Segimon

   
L'alzina escorxada pel llamp i tu 
cap dins, cuc i pinyol. El surer,
un úter ennegrit i ressec
i un niu. Que abriga.

I avançar amunt entre rocs, i els fills morts
de la muntanya, sota crostam verd
macar-se, anar fent el riu.

El riu i banyar-s'hi. El cos com una gàrgola.
La mirada aigua avall, surant.

I algú que torna, 
desfà camí. Una ombra.