290

CANÇÓ NOCTURNA

El respir de l'immòbil. Un rostre animal
petrificat davant el blau, la seva santedat.
Immens és el silenci dins la pedra;

la màscara d'un ocell nocturn. Triple so dolç
que es fon en un. Elai! La teva faç
s'inclina sense un mot damunt l'aigua blavenca.

Oh silenciosos espills de la veritat!
A les temples ebúrnies del solitari
apareix el reflex d'àngels caiguts.


(Gedichte, GEORG TRAKL,
Trad. Feliu Formosa)



Desobscurit, de nou,
la teva parla arriba
al preombrós brolla de fulles
del faig.

Poc
a fer des de vosaltres,
una estranyesa tens per feu.

Infinita,
dins tu la pedra sent romandre.

 
(Schneepart, PAUL CELAN
Trad. Karen Müller i Andreu Vidal)



                        ***

És clar que caldria veure l'original...