Adéu

   

S’en va

una part de tu a perdre’s en cada tremolor de les fulles,

gemec i dansa,

pel designi de la llum, espasmes solars,

vinclar-se,

                    d’ocre i aire,

al caure gràcil.                   I a sentir-se ocell,

se’n va

             errant i lluny

pel cel d’humus que recull l’embrió.

D’òxids i verdets un llenguatge que diu: calla

i admira la fulla que voleia. Se’n va 

a perdre’s. Sobretot: 

disfruta, diu. 

Se'n va una part de tu pel vent que apama un cos on descansar

les ales de son cor

damunt la tremolor dels somriures llimona, 

damunt la fosca tremolor del llac

i a  la riba, i a tot arreu, se’n va

per la nit dels cucs

la veu de l’aigua a esbrancar

la música del dorment. A perdre’s

s'en va. 

Sobretot: que el Com no t’espatlli el Què.
Sobretot: que el Què no et mati el Com.

Si és tard,

per la lluna albes rajen encara: beu-les.