Quadern de notes sevillanu (I)

[...]

Lloure A lloure I lloure lloure lloure Lloure A lloure I lloure lloure lloure Lloure A lloure I lloure lloure lloure Lloure A lloure I lloure lloure lloure Lloure A lloure I lloure lloure lloure Lloure A lloure I lloure lloure lloure. 

Pur/put
Per pur, put... Pressumptuós?
(vol i put, i si dol llavors pur...) 

***

Tu ets un sol i jo una ombra i això ve pot explicar perquè el sentir-se tan a prop i tan lluny a l’hora.

*** 

Pel fracàs, a lloure

Pinta el mar amb aigua de mar

[reversió poema La pell fina/sedàs in progress]

***

Ara, matí, onze cincuanta dos, sentit per la finestra que dóna al carrer:

"Te llamo porque me gustaría invitarte a uan cervesa, pero..."

***

I tu ets sol i jo una ombra, o el sol negre del sol, enllà xuclant, i això ve pot explicar perquè sentir-se tan a prop i tan lluny a la vegada. Trenant-se.

***

Tan clar com que caldria llençar tot allò escrit. Tot allò que no ets tu, tota la teoria literària. Tendir a primitiu i amb la necessitat d'omplir el buit de no haver estat, potser. Quedar-te just amb quatre versos que al capdavall volen dir (o callar) el mateix. Tan clar com que no ho fas.

***

  

Pel floc que amb la palpa, desapareix.

plora tot allò intocable. 

Somni.

“Morir en l’últim somni”

Besa i mor.

[massatge cardíac per poema La pell fina/sedàs in progress] 

*** 

Què amagues camí buit arrelat al gel?

Boca, la meva, per fer-te enraonar a tu?

***

Llegir: "Puestos que el hombre puede convertirse en un demente, no comprendo por qué no puede convertirse también un sistema cósmico. " (Aforismos, Sobre el ser humano y su psique, LICHTENBERG)

I canviar l'un per en.

***

La certesa aquella, tot l'artefacte literari, per dissimular el 'no sé'.

[Artefacte més que del què al com, del què al qui. Potser]

***

Diu el riu: si em mires i mires pots arribar a veure com m’emporto la teva ànima avall. Goita: en queda la imatge teva, quieta. Que flota. Tiritant. Qui? [enValentonat]

[ehem ehem]
[requetehem]

Prou

.

*** 

Una rosa de gel al cor.

Una ferida sense temps et fa de pulmó.

I ensagonada primavera. 

[erosió i somnis]

Una rosa de gel es bada al cor

[???!!??]

***

La publicitat ha ompert el buit de fora.

S’ha instal·lat al cor.

***

La culpa que es recrea en la pròpia inexistència. Culpa, i ser.

***

Pels ulls el tacte de la llum. Diu, pels colors.

Arreu la veu de l’aigua, rajant. Beu-la

  

***

Calla, calla, calla. 

[I encara 'plagiar' Shakesperare.]

***