'Poema' col·lage a partir del text de Sebastià Perelló a l'epíleg de Desertar (Ja posats, dir que m'adono, ja fet, que hi plana també, casi sense voler-ho, un versotpoema J.D.P. que em va ensenyar mentre comentàvem un poemot infumable d'un recull infumable que l'hi vaig passar ja fa uns anyets per Girona, versotpoema, el seu, que no va arribar a publicar i l'ha descartat i oblidat, em sembla, versotpoema que em va agradar i apropiar per afegir-hi un títol i fer-ne així un altre poema, títol que al seu torn em va venir a partir de les classes del sublim de Kant i Friederich -així per ressumir- que donava Robert Caner a les classes d'Hermenèutica literària, poemot, aquest, d'una ressonància interessant però que va acabar caient pel seu propi pes. Un sublim, per altra banda, que acabaria estavellant-se a la gelera de Celan i per tant connectant -amb més o menys encert- amb tot un estat de coses de les que es remenen en les referències inicials. Me'n recordo ara també del camaleó de Keats & Co. Al capdavall el que vull dir, el que em pregunto, en definitiva, és: quina autoria caldria atorgar al següent text?).
Al bell mig
del desert interior: desertar.
Una tempesta muda,
onades desfetes en pols, immòbils.
I les veus en ecolàlia d'un despoblament.
Dir a pols. Dir-la, aixecar-la.
Sense ningú.
Al ras.
Ell.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada