Escric paisatge amb la punta del canyís i allà on esberla germinen les llavors del meu enteniment, lluny del verb. Meu és el tresor i la condició de nàufrag, el morro i el talent, la rosa i el gos. Riu a riu vaig sumant móns. Meu el meandre que em va fent l'illa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada