Allò que no

 

Goita. De nit, el colors dormen

i emana la veu del sol per les restes,

flaires que semblen somnis
-com el gest humà d'intentar 

omplir el buit. I arriba que és tard

i de nit al cor de l’arbre la saba

poleix el nus i de la lluna albes

rajen encara: beules.